Deesses
Hestia
La llar és una forma d’abric,
de donar alè,
com quan t’ajuden a sostenir-te
o t’hi trobes enmig d’una abraçada,
és una forma de salvar
o salvar-se.
Demèter
Demèter sempre ha sigut sinònim de terra,
passió i devoció,
també de cels clars i llums boniques
i de compromís i estimes profundes.
Hera
Habito una constel·lació d’esquerdes
que em ragen la pell,
atrapada,
sagno i sec
desorientada,
i no t’hi veig
i no m’hi veig.
Hades
Captiva i penetrant,
mirada furtiva i fulminant,
força essencial,
saviesa ancestral,
el poder del mal
profundament sensual.
Posidó
Cerco la superfície
però no puc deixar de submergir-me en el profund,
en aquesta vastitud,
freda i insondable
que ara,
me n’adono,
soc Jo,
Posidó.
Zeus
És una bruma molt sonora,
una guspira que retrona,
una supèrbia imponent,
un eco poderós i persistent
que hi és sempre present.
Hefest
Hefest és
treball, precisió,
decisió i constància.
És una rauxa plena de força,
el guanyar-se la vida,
la mirada amplia
de qui ha besat terra
per guanyar-se el cel.
Ares
És un foc que m’abrasa,
em pregunto d’on ve i a on va,
deixo de ser jo
o soc més jo que mai;
prenc
i al meu voltant
cendres.
Ares
La lluna em bressola
a la calor del seu mantell,
és l’única a qui abraço
i a qui confio els secrets, dolços,
de la meva pell.
Apolo
Apol·lo és la claror que acompanya
un dia assolellat,
i l’arrel que balla i se celebra
mentre creix i pren cos,
i el cant dels ocells al matí
que porta tanta pau.
Hermes
M’encisa el vol de la paraula,
d’unes ales que són les meves
que han après a enlairar-se
lluny,
sense deixar de ser-hi
a prop.
Atenea
Fa camí el pensament,
em visita com la serp
i es belluga com vol,
miro de cuidar-me
del seu pas
i l’observo com mussol
a la llum del seu vol.
Escac i mat.
Textos: Dúnia Chellou https://duniachellou.com/
andrearigalos.com 